Estatuts

Page 1 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Estatuts de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona Aprovats en Junta General Extraordinària de 3 i 4 de juliol de 1984. Aprovats per la Junta General Extraordinària de 3 i 4 de juliol de 1984, declarats adequats a la legalitat per Resolució del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya de 3 de maig de 1985 i publicats al DOGC de 5 de juny de 1985, amb correcció d'errors publicada el 20 de desembre de 1985. Modificats per la Junta General Extraordinària de 24 d'abril de 1.989, declarada la modificació adequada a la legalitat per Ordre del Departament de Justícia de 5 de maig de 1989 i publicada al DOGC del 10 de maig de 1989. Modificats per la Junta General Extraordinària de 21 de juliol de 1998, declarada la modificació adequada a la legalitat per Resolució del Departament de Justícia de 30 de desembre de 1998 i publicada al DOGC de 11 de gener de 1999. Modificats per la Junta General Extraordinària de 23 de març de 1999, declarada la modificació adequada a la legalitat per Resolució del Departament de Justícia de 6 de setembre de 1999 i publicada al DOGC de 21 de setembre de 1999. TITOL I DEL COL·LEGI Article 1r. El Col·legi d'Advocats de Barcelona, que té els seus orígens en el segle XIII, és una Corporació de Dret Públic, de caràcter professional i amb personalitat jurídica pròpia. Article 2n. 1. El Col·legi d'Advocats de Barcelona està format per llicenciats en dret que, posseint els requisits exigits per aquests Estatuts, s'hi incorporen per a dedicar-se professionalment a la defensa jurídica dels drets aliens. 2. També formen part del Col·legi, com a no exercents, els qui reunint els requisits per exercir la professió no pretenen fer-ho, sinó gaudir dels altres drets inherents a la condició de col·legiats. Article 3r. 1. L'àmbit territorial del Col·legi d'Advocats de Barcelona és provincial, si bé queda exclòs d'aquest el territori d'aquells Partits Judicials on existeixi Col·legi d'Advocats. Page 2 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 2. El Col·legi d'Advocats de Barcelona té el seu domicili en aquesta ciutat, carrer Mallorca núm. 283. Article 4t. Són funcions del Col·legi d'Advocats de Barcelona: a. Ordenar, en l'àmbit de la seva competència, l'activitat professional dels col·legiats, vetllant perquè s'adeqüi a les normes ètiques i jurídiques que la regulen. b. Tenir cura i defensar les llibertats, garanties i consideracions dels advocats en l'exercici de la seva professió. c. Mantenir i estrènyer els sentiments d'unió, solidaritat i companyonia entre els advocats i les relacions d'harmonia i respecte recíproc entre els qui cooperen en l'Administració de Justícia. d. Intervenir, en via de conciliació o arbitratge, en les qüestions que, per motius professionals, se suscitin entre els advocats. e. Vetllar pel bon funcionament de la Justícia i fomentar el perfeccionament de la legislació i el desenvolupament de la cultura jurídica. f. Promoure i desenvolupar la formació professional i el perfeccionament permanent doctrinal i pràctic dels col·legiats i estudiants de Dret, mantenint a tal fi l'Escola de Pràctica Jurídica i les relacions oportunes amb la Universitat. g. Exercir la funció disciplinària i reprimir l'intrusisme. h. Establir normes orientadores d'honoraris professionals; informar i dictaminar sobre honoraris professional en els procediments judicials o administratius, i resoldre les discrepàncies en matèria d'honoraris mitjançant laude arbitral, al qual, prèviament, se sotmetin les parts interessades. i. Col·laborar amb altres corporacions o entitats espanyoles i estrangeres i organismes de caràcter internacional a l'estudi de les ciències jurídiques a fi de contribuir a la defensa de l'advocacia i dels drets del justiciables. j. Complir i fer complir als col·legiats les lleis que afectin la professió, així com aquests Estatuts i les altres normes i decisions adoptades pels organismes pertinents en les matèries de la seva competència. k. Organitzar i regular el torn d'ofici i el servei d'assistència al detingut i qualssevol altres serveis i prestacions jurídics en benefici de la comunitat ciutadana. l. També podrà promoure la constitució d'un Tribunal Arbitral per resoldre aquelles qüestions que li siguin sotmeses. m. Les altres funcions imposades per la Legislació, les que siguin pròpies de la seva naturalesa i finalitats del Col·legi o les que beneficiïn la professió o els col·legiats. Page 3 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 5è. 1. El català és la llengua pròpia del Col·legi d'Advocats de Barcelona. El castellà també és llengua oficial. 2. Es publicaran també en castellà els presents Estatuts, les seves modificacions i aquelles disposicions reglamentàries de caràcter general que hagin de regir la vida corporativa i els drets i obligacions dels col·legiats, així com les convocatòries de les Juntes Generals i de les eleccions per a cobrir càrrecs de la Junta de Govern. Article 6è. El Col·legi d'Advocats de Barcelona es regeix per aquests Estatuts i per les disposicions legals aplicables. Tí TOL II DELS COL·LEGIATS CAPÍTOL PRIMER DE LA INCORPORACIÓ Article 7è. Per ingressar en el Col·legi d'Advocats són necessaris els requisits següents: a. Nacionalitat espanyola, excepte en casos de dispensa legal. b. Majoria d'edat. c. Posseir el títol de llicenciat en Dret. d. No trobar-se incurs en causa d'incompatibilitat. e. No estar inclòs en causa de denegació de la incorporació. f. Satisfer la quota d'ingrés a la Corporació. Article 8è. Per exercir la professió en l'àmbit del Col·legi és necessari d'estar-hi incorporat. Article 9è. 1. Aquells lletrats que, pertanyent a un altre Col·legi, sol·licitin ingressar en el de Barcelona, hauran d'acreditar: a. Que reuneixen els requisits que estableix l'article 7 d'aquests Estatuts. b. Que estan al corrent en el compliment de llurs obligacions amb el Col·legi al qual pertanyen. 2. Per a la fixació de la quota d'ingrés es tindrà en compte la reciprocitat amb el Col·legi d'on procedeixi el sol·licitant. Page 4 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 10è. 1. La incorporació al Col·legi d'Advocats de Barcelona serà denegada als sol·licitants que estiguin sotmesos a qualsevol de les circumstàncies següents: a. La inhabilitació o suspensió expressa per a l'exercici de l'Advocacia, en virtut de sentència o resolució ferma. b. Haver estat expulsat d'un altre Col·legi d'Advocats i no rehabilitat, o haver estat suspès en l'exercici de l'advocacia sense haver transcorregut el termini de la suspensió. 2. La Junta de Govern podrà denegar la incorporació del sol·licitant que estigui complint condemna per delicte dolós. Article 11è. 1. La Junta de Govern, practicades les diligències i rebuts els informes que estimi adients, acceptarà, suspendrà o denegarà les sol·licituds d'incorporació dintre del termini de tres mesos. 2. Contra l'acord previst en l'anterior apartat, que haurà de ser exprés, es podrà recórrer en alçada davant del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya. Article 12è. 1. Podran actuar com a advocats en l'àmbit territorial del Col·legi de Barcelona, els llicenciats en Dret que, sense estar-hi incorporats, ho sol·licitin amb l'única finalitat de portar la defensa en procediments sobre assumptes propis, del cònjuge o dels parents dins del quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat. 2. L'habilitació serà concedida en cada cas concret pel Degà, sempre que els sol·licitants acreditin reunir els cinc primers requisits de l'article 7 dels presents Estatuts. Els requisits d) i e) podran ésser dispensats per la Junta de Govern. 3. L'habilitació concedida atorga a qui la rep, en relació a l'afer que la motiva, la protecció col·legial que li calgui i l'obliga al compliment de tots els deures que imposa l'exercici de l'Advocacia, excepte els d'aixecar les càrregues col·legials. (* Veure acord de la Junta de Govern del 4 de març de 2003: El Degà informa que per raons d'organització interna de la gestió col·legial, i d'acord amb el que preveu l'article 71è dels Estatuts Col·legials, delega en el Vicedegà la competència que li atorguen els articles 18.4 dels Estatuts Col·legials i 75 del Codi de l'Advocacia Catalana en relació amb la concessió de la vènia entre companys per part del Col·legi en supòsits d'urgència, així com la competència prevista a l'article 12 dels Estatuts Col·legials i 14 del Codi de l'Advocacia Catalana per concedir habilitacions per assumptes propis per actuar al territori del Col·legi d'Advocats de Barcelona als Llicenciats en Dret que ho sol·licitin. El Vicedegà accepta aquesta delegació de funcions. La Junta de Govern adopta l'acord de donar-se per assabentada de la decisió del Degà de delegar les esmentades competències en el Vicedegà i l'acord de donar la seva plena conformitat a aquesta delegació. Així mateix la Junta insta a la Secretari perquè doni publicitat a aquest acord a través del Portal del l'Advocat en Internet.) Page 5 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 13è. 1. Podran ésser habilitats per actuar en l'àmbit territorial del Col·legi d'Advocats de Barcelona, sense necessitat d'incorporar-s'hi, aquells advocats que, formant part d'un altre Col·legi d'Advocats de Catalunya, compleixin tots els requisits que estableixi el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, de conformitat amb el que disposa l'article 10 de la Llei de Col·legis Professionals del Parlament de Catalunya. 2. La Junta de Govern podrà habilitar lletrats d'altres Col·legis, sota el principi de reciprocitat. CAPÍTOL SEGON DRETS I OBLIGACIONS DELS COL·LEGIATS SECCIÓ 1ª En relació amb el Col·legi i amb els altres col·legiats Article 14è. 1. Tan sols podran utilitzar la denominació d'advocat aquells que exerceixin la professió. 2. Malgrat això, podran utilitzar també aquella denominació, sempre que no exerceixin cap activitat o professió incompatible amb l'advocacia, aquells que cessin en l'exercici de la professió, per jubilació, invalidesa, incapacitat o altra raó justificable a criteri de la Junta de Govern, i els que es trobin en la situació prevista en la disposició transitòria 1ª. Article 15è. Els col·legiats tenen l'obligació de complir els Estatuts i els acords de la Junta General i de Govern, d'atendre les càrregues que, amb caràcter general, se'ls imposin i de satisfer les quotes ordinàries i extraordinàries que s'assenyalin per al sosteniment del Col·legi, així com les que els Estatuts fixin als col·legiats amb caràcter obligatori. Article 16è. Els col·legiats que, dintre del termini establert, deixin de satisfer les quotes acordades, podran ser donats de baixa del Col·legi perdent tots llurs drets fins que satisfacin l'import d'aquelles quotes i de les successives que s'haguessin imposat als altres col·legiats dins del període de la baixa, així com la quota de reincorporació que estigui establerta. Article 17è. 1. Els col·legiats hauran de tenir un domicili a efectes col·legials en llur residència habitual i comunicaran, per escrit, a la Secretaria del Col·legi, els canvis de domicili i les absències que hagin de perllongar-se per més de dos mesos consecutius. 2. A tots els efectes col·legials s'entendrà com a únic domicili del lletrat el que consti a la Secretaria del Col·legi, i seran eficaces les notificacions allí adreçades. Page 6 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 18è. 1. Els advocats podran encarregar-se de la direcció d'un assumpte professional encomanat a un altre company, però hauran d'obtenir prèviament l'oportuna vènia, que podrà ésser demanada per escrit.

• El lletrat requerit podrà tan sols denegar la vènia quan no hagi rebut l'import dels seus

honoraris. 2. Podrà sol·licitar-se la vènia de la Junta de Govern quan hagi estat denegada per l'anterior lletrat. En tal cas, la Junta de Govern concedirà la vènia sol·licitada si el peticionari compleix els dos requisits següents: a. Que l'obligat al pagament dels honoraris se sotmeti a la regulació d'aquests per la Junta de Govern, mitjançant la resolució decisòria arbitral que estableix l'article 37 d'aquests Estatuts. b. Que consigni a la Secretaria del Col·legi la quantitat que fixi la Junta de Govern. 3. Una vegada resolt l'arbitratge, es destinarà la quantitat consignada al pagament dels honoraris fixats, i d'ésser l'import d'aquest superior a la quantitat consignada, l'obligat al pagament haurà de fer efectiva la diferència. De no fer-ho així, dins el termini que fixi la Junta de Govern, quedarà sense efecte la vènia concedida i, conseqüentment, haurà de cessar en la defensa de l'interessat l'advocat que l'hagi assumida. 4. En aquells casos en què la urgència o altres raons justificades ho aconsellin, el Degà podrà autoritzar la intervenció d'un nou lletrat, sense perjudici de l'aplicació de les normes que han quedat establertes. (*Cal tenir en compte la Sentència de 3 d'abril de 1990 de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. Veure sentència al final d’aquest document) (* Veure acord de la Junta de Govern del 4 de març de 2003: El Degà informa que per raons d'organització interna de la gestió col·legial, i d'acord amb el que preveu l'article 71è dels Estatuts Col·legials, delega en el Vicedegà la competència que li atorguen els articles 18.4 dels Estatuts Col·legials i 75 del Codi de l'Advocacia Catalana en relació amb la concessió de la vènia entre companys per part del Col·legi en supòsits d'urgència, així com la competència prevista a l'article 12 dels Estatuts Col·legials i 14 del Codi de l'Advocacia Catalana per concedir habilitacions per assumptes propis per actuar al territori del Col·legi d'Advocats de Barcelona als Llicenciats en Dret que ho sol·licitin.El Vicedegà accepta aquesta delegació de funcions. La Junta de Govern adopta l'acord de donar-se per assabentada de la decisió del Degà de delegar les esmentades competències en el Vicedegà i l'acord de donar la seva plena conformitat a aquesta delegació. Així mateix la Junta insta a la Secretari perquè doni publicitat a aquest acord a través del Portal del l'Advocat en Internet .) Article 19è. 1. La publicitat dels advocats és lícita, excepte en els casos en què estigui expressament prohibida. 2. En l'àmbit del Col·legi, la publicitat dels advocats es regirà per les normes contingudes a la Llei de Competència Deslleial i a la Llei General de Publicitat, per les normes de deontologia de la professió per les normes especials establertes en el Reglament de Publicitat aprovat a l'efecte. Page 7 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 20è. Així mateix està prohibit als advocats: a. Permetre la utilització del seu nom o signatura a Agents de Negocis, Gestories, Consultoris i altres professionals en assumptes que no els hagin estat confiats directament. b. Evacuar consultes en revistes, periòdics, emissions de ràdio o de televisió, sense prèvia autorització de la Junta de Govern. Article 21è. 1. Els advocats únicament podran prestar serveis professional a les Companyies o Societats que cobreixin l'anomenat "risc jurídic" quan se'ls asseguri el pagament dels seus Honoraris. 2. En tot cas hauran de complir-se els requisits següents: a. Lliure elecció de l'Advocat per l'assegurat. b. Que en les guies, pòlisses i instruccions no hi hagi cap llista d'advocats. c. Absoluta llibertat del lletrat en la direcció de l'assumpte. d. Llibertat en la quantia dels honoraris si s'ajusten a les normes del Col·legi o a les que per aquesta classe de serveis puguin fixar el Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya o el Consell General de l'Advocacia dins de l'àmbit de llur respectiva competència. e. Examen i aprovació de la pòlissa pels dits Consells, sempre que siguin respectivament competents. 3. La prestació de serveis professional a les Companyies que incompleixin qualsevol dels requisits especificats es considerarà falta molt greu. 4. Queda exceptuat de l'anterior normativa tot el que fa referència a l'assegurança voluntària i/o obligatòria de vehicles de motor, responsabilitat civil del conductor o propietari per danys causats amb motiu del seu ús i circulació, i a la defensa en els procediments penals i civils. Article 22è. 1. L'advocat ha de prescindir de tot intent, directe o indirecte, d'implicar en el litigi o en l'interès debatut a l'advocat o advocats contraris, i en conseqüència ha d'abstenir-se de promoure llur citació com a testimonis sense el seu consentiment previ o amb l'autorització de la Junta de Govern. 2. Així mateix en els escrits i en els informes s'ha de mantenir un to respectuós envers l'advocat contrari, evitant qualsevol al·lusió personal. 3. Les converses i la correspondència entre advocats constitueix matèria reservada. Queda prohibit revelar-les, així com també es prohibeix la presentació en judici sense Page 8 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat consentiment previ dels interessats o amb l'autorització de la Junta de Govern, la qual podrà discrecionalment acordar-la. Article 23è. L'advocat no pot donar suport a accions de violència moral o de força contra els advocats defensors d'altres interessos. Ha d'exigir dels seus defensats el respecte a la independència i a la llibertat de l'advocat del contrari, amb l'ajuda de mitjans legítims, si la pertorbació procedeix dels seus clients. Article 24è. 1. Quan un col·legiat pretengui exercitar una acció penal, en nom propi o com advocat d'un client, contra un altre col·legiat, haurà d'informar prèviament el Degà. Si raons greus li impedeixen fer-ho prèviament, el Degà haurà d'ésser informat després amb tota urgència. 2. Caldrà seguir el mateix procediment en cas de reclamació civil, derivada d'una actuació professional de l'advocat. Article 25è. És deure dels advocats: a. Actuar personalment amb tot zel, en defensa dels drets de llurs clients. No obstant això, sota la seva responsabilitat, podran encomanar la pràctica de gestions als seus col·laboradors o passants i, també, a altres companys de professió, excepte en el cas que el client ho hagués expressament prohibit. b. Guardar el secret professional. Article 26è. Els advocats podran demanar del Col·legi l'empar necessari per a exercir la professió amb les degudes garanties d'independència i consideració, i sense altres limitacions que les imposades per la llei. L'empar del Col·legi s'estendrà especialment a salvaguardar el secret professional i a la inviolabilitat dels despatxos dels advocats. Article 27è. Els col·legiats tindran dret a participar en les activitats del Col·legi, a utilitzar la Biblioteca i a fer ús dels altres serveis col·legials, d'acord amb les normes establertes. SECCIÓ 2ª EN RELACIÓ AMB ELS TRIBUNALS Article 28è. És una obligació de l'advocat envers els òrgans jurisdiccionals fer palesa la probitat, la lleialtat i la veracitat de les seves declaracions i manifestacions i la forma de les seves intervencions haurà d'ésser respectuosa. Article 29è. Els advocats solament podran ésser suspesos en l'exercici de la professió en virtut de resolució Page 9 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat judicial o col·legial disciplinària fermes. Article 30è. En tots els Tribunals es designarà un lloc separat del públic, i a ésser possible amb les mateixes condicions de l'assenyalat per als advocats actuants, a fi que puguin ocupar-lo els lletrats que, vestint roba professional, vulguin presenciar els judicis i vistes públiques. Article 31è. Si l'advocat actuant considerés que el Tribunal coarta la independència i llibertat necessàries per a complir els seus deures professionals, o que no li guarda les consideracions degudes, caldrà que ho faci constar davant del mateix Jutjat o Tribunal i que n'assabenti la Junta de Govern del Col·legi. La Junta, si estima fonamentada la queixa, adoptarà els acords pertinents. Article 32è. L'advocat que concorri davant de qualsevol Tribunal per a l'exercici de deures professionals no tindrà obligació d'esperar més de mitja hora el començament de l'acte judicial. Transcorregut aquest temps, podrà demanar-ne la suspensió, mitjançant compareixença, o per escrit. SECCIÓ 3ª EN RELACIÓ AMB ELS CLIENTS I ELS OPONENTS Article 33è. Són obligacions de l'advocat envers el seu client, a més de les que es deriven de la relació contractual que entre ells existeixi, la del compliment amb el màxim de zel i diligència i guardant el secret professional de la missió de defensa que li hagi estat encomanada. En el desenvolupament d'aquesta funció, l'advocat s'ajustarà a les exigències tècniques, deontològiques i morals adequades a la tutela jurídica de cada assumpte, realitzant diligentment totes aquelles activitats que li imposi la defensa de l'afer confiat. Els seus col·laboradors o altres companys podran auxiliar-lo en la pràctica d'aquestes activitats. Article 34è. Són obligacions de l'advocat, envers la part contrària, el tracte considerat i cortès en cada assumpte i l'abstenció de qualsevol acte i omissió que suposi una lesió injusta. CAPÍTOL TERCER DELS HONORARIS Article 35è. L'advocat té dret a una compensació econòmica o honoraris per raó de l'actuació professional desenvolupada sempre d'acord amb la Llei i els presents Estatuts. Els honoraris no estan sotmesos a aranzel, si bé el Col·legi d'Advocats publicarà, periòdicament, unes Normes Orientadores per a la fixació de l'import dels honoraris per part dels col·legiats. Article 36è. Les Normes Orientadores assenyalaran els supòsits en què tinguin caràcter de mínimes. Les Page 10 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat dites Normes també tindran en compte els distints factors de complexitat i dificultat de la tasca professional realitzada, i el temps esmerçat, així com la importància econòmica de l'afer encomanat. Les Normes Orientadores també podran establir una forma de retribució periòdica, en el cas que la tasca professional de l'advocat sigui desenvolupada amb tal caràcter. Malgrat tot, les actuacions judicials de l'advocat seran minutades, amb independència de la retribució periòdica que hagi estat prèviament establerta. Article 37è. La Junta de Govern haurà de resoldre decisòriament i en sentit arbitral, tota qüestió sobre honoraris professionals que li sigui sotmesa expressament i per escrit, tant pel lletrat de qui demani la minuta com per la part obligada al pagament. La resolució decisòria arbitral haurà de dictar-se escoltant les parts interessades, les quals podran proposar les proves que al seu dret convingui. La decisió arbitral no serà susceptible d'ulterior recurs. El termini per resoldre serà de noranta dies, prorrogable per decisió de la Junta per un altre termini idèntic. Article 38è. Les declaracions, comprovacions i qualssevol altres actuacions establertes per les lleis i disposicions tributàries no podran, en cap cas, obligar als col·legiats a infringir el deure del secret professional. Article 39è. La Junta de Govern podrà adoptar mesures disciplinàries contra els lletrats que, de forma habitual i temerària, impugnin les minutes dels seus companys. CAPÍTOL QUART DE LA DEFENSA D'OFICI I DE L'ASSISTÈNCIA LLETRADA AL DETINGUT Article 40è. 1. El Col·legi de Barcelona, dintre del seu àmbit territorial, assumeix l'obligació de facilitar la defensa d'ofici als qui ho sol·licitin, per mitjà dels elements personals i tècnics oportuns. 2. Els col·legiats estan obligats a prestar el servei d'assistència lletrada als detinguts, en la forma establerta en la Llei. Article 41è. 1. La defensa professional d'ofici i l'assistència lletrada al detingut és una obligació de caràcter general per a tots els col·legiats que exerceixin, la qual no podrà excusar-se si no és per causa justificada que la Junta de Govern apreciarà lliurement. 2. No obstant el caràcter general de l'obligació de defensar d'ofici i facilitar l'assistència lletrada al detingut, la Junta de Govern podrà establir torns especials de caràcter voluntari. Page 11 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 42è. 1. Correspon a la Junta General dictar les normes reglamentàries que han de regular l'organització i el funcionament del torn d'ofici, així com el d'assistència lletrada als detinguts, torns que seran gestionats i controlats per la Junta de Govern. 2. Cap altra autoritat no podrà efectuar aquests nomenaments, sigui quina sigui la jurisdicció de la qual es tracti llevat dels supòsits específicament establerts per la Llei. Article 43è. 1. La defensa del torn d'ofici dels declarats pobres o insolvents, no els obligarà a pagar honoraris a l'advocat que l'exerciti, fora dels supòsits autoritzats per la Llei. 2. En els altres casos el lletrat tindrà dret a cobrar els seus honoraris per les actuacions professionals que realitzi. CAPÍTOL CINQUÈ DESPATXOS COL·LECTIUS Article 44è. Els advocats inscrits al Col·legi de Barcelona poden agrupar-se per a l'exercici professional en despatxos col·lectius. L'agrupació es regirà pels pactes que adoptin lliurement els associats, sempre que no estiguin en contradicció amb les lleis, o amb la dignitat professional i les normes reguladores de l'Advocacia. Els despatxos col·lectius poden adoptar qualsevol forma associativa, sempre que no atempti a la dignitat professional. No tindrà la consideració de despatx col·lectiu l'agrupació d'advocats en un mateix local, amb total independència professional. Article 45è. 1. Són normes mínimes per a la constitució i funcionament del despatx col·lectiu les següents: a. L'advocat associat en un despatx col·lectiu no podrà tenir despatx independent en el mateix territori del Col·legi. b. El despatx haurà d'estar domiciliat en el territori del Col·legi de Barcelona. c. El despatx col·lectiu i els seus components són solidàriament responsables dels actes de cada advocat, sense perjudici de la responsabilitat directa i personal dels membres associats. d. Les diferències que puguin haver-hi entre els advocats agrupats hauran de resoldre's necessàriament en arbitratge d'equitat que, en defecte de pacte exprés, serà resolt per mitjà de laude pronunciat per la Junta de Govern del Col·legi. Page 12 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 2. El despatx col·lectiu, prèvia autorització dels pactes reguladors de la seva organització i funcionament per la Junta de Govern, s'inscriurà en el registre que es porti en el Col·legi, en el qual figuraran els noms i circumstàncies dels lletrats, així com els pactes de l'Associació. 3. Els despatx col·lectiu comunicarà a la Junta de Govern, per a la seva autorització i inscripció al Registre, els canvis que es produeixin en els pactes reguladors de la seva organització i en els noms i circumstàncies dels lletrats que l'integrin. Article 46è. Malgrat la no formalització d'un despatx col·lectiu es presumirà la seva existència als efectes de la solidaritat prevista en l'apartat c) de l'article anterior, quan així es dedueixi dels signes externs. TÍTOL III ÒRGANS DEL COL·LEGI CAPÍTOL PRIMER LA JUNTA GENERAL Article 47è. Els òrgans de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona són la Junta General i la Junta de Govern. Article 48è. 1. La Junta General del Col·legi d'Advocats de Barcelona és el seu òrgan sobirà i els seus acords obliguen tots els col·legiats, fins i tot els absents. 2. Tots els col·legiats poden assistir, amb veu i vot, a les reunions de la Junta General, amb les excepcions que es determinin en els presents Estatuts. El vot és indelegable. Article 49è. Les Juntes Generals són ordinàries i extraordinàries. La Junta General ordinària té les següents funcions: a. Examen i aprovació dels pressupostos del Col·legi, així com dels estats de comptes de despeses i ingressos. b. Anàlisi i aprovació de la gestió de la Junta de Govern. c. Examen i aprovació, si s'escau, de les propostes que es consignin a la convocatòria o que estiguin presentades dins del termini que assenyala l'article 58. d. Totes aquelles que d'una manera específica no siguin competència de la Junta General extraordinària segons les normes vigents. Article 50è. La Junta General extraordinària té competència específica en les matèries següents: Page 13 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat a. Aprovació i modificació dels Estatuts del Col·legi. b. Aprovació i modificació dels Reglaments del torn d'ofici i assistència al detingut. c. Autorització a la Junta de Govern per a l'alineació o gravàmens dels béns de la Corporació. d. Censura de la gestió de la Junta de Govern o dels seus membres, en tant que superi la censura ordinària prevista en l'article anterior. e. Aprovació de quotes extraordinàries. f. Aquelles que siguin objecte de convocatòria per als tràmits previstos en l'article 52, paràgraf 2, i no corresponguin a Juntes ordinàries. Article 51è. La Junta General per examinar la gestió periòdica de la Junta de Govern i per aprovar els estats financers i la liquidació del pressupost del darrer any se celebrarà durant el primer trimestre de l'any. La Junta per aprovar el pressupost ordinari anual se celebrarà durant el darrer trimestre de l'any. Article 52è. Les Juntes Generals ordinàries i extraordinàries se celebraran a iniciativa de la Junta de Govern del Col·legi. La Junta de Govern també haurà de convocar Junta General extraordinària quan ho sol·licitin com a mínim 200 col·legiats i expressin en la sol·licitud els assumptes concrets que han d'ésser tractats en la Junta. Article 53è. La Junta de Govern acordarà la convocatòria de les Juntes Generals amb una antelació mínima de 15 dies, tant les ordinàries com les extraordinàries. La Junta General sol·licitada por col·legiats, segons el paràgraf segon de l'article anterior, haurà de celebrar-se en el termini màxim de dos mesos a comptar des de l'entrada al Registre del Col·legi de la sol·licitud corresponent. Article 54è. La convocatòria de la Junta General, amb el seu ordre del dia, es fixarà al tauler d'anuncis del Col·legi i es publicarà en dos diaris de gran circulació a Catalunya. També es notificarà als col·legiats mitjançant comunicació signada pel Secretari. Article 55è. Des de l'endemà de l'acord de convocatòria de la Junta de Govern fins al dia de la celebració de la Junta General, la documentació dels assumptes que s'hauran de tractar estarà a disposició de tots els col·legiats a la Secretaria del Col·legi. Article 56è. Les Juntes Generals quedaran vàlidament constituïdes qualsevol que sigui el nombre Page 14 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat d'assistents. El Degà dirigirà els debats, concedirà i retirarà la paraula i podrà advertir els col·legiats que s'excedeixin en les seves intervencions, que no se cenyeixin a la qüestió debatuda o que faltin al respecte i a la consideració que es mereixen els col·legiats, el Col·legi o altres. En aquest últim supòsit el Degà, després de tres advertiments a l'intervinent, podrà acordar la seva expulsió de la sala. En aquests debats es concediran, com a mínim, tres torns a favor i tres en contra per cada proposició o assumpte que es tracta i, que seran ampliables, a discreció del Degà, quan la importància o la gravetat de l'assumpte ho facin aconsellable. També podrà concedir intervencions per a rectificacions o al·lusions, que hauran de circumscriure's al fet concret que les motivi. Després de debatre les propostes, es podran sotmetre a votació conjuntament o separadament. Article 57è. Les Juntes Generals adoptaran els acords per majoria de vots dels assistents. A cada col·legiat exercent li corresponen dos vots i als no exercents un vot. La condició de col·legiat i la qualitat d'exercent o de no exercent, quedarà referida al dia en què la Junta de Govern prengui l'acord de convocar la Junta General. La votació serà a braç alçat, llevat que la majoria dels assistents acordi que sigui nominal o secreta. Article 58è. Fins a 5 dies abans de la celebració de la Junta General, es podran presentar propostes o esmenes referides als assumptes de l'ordre del dia, que seran sotmeses a deliberació i acord. Les propostes o esmenes s'hauran de presentar per escrit i signades per un mínim de 10 col·legiats. Article 59è. La Junta General podrà acordar la constitució de Comissions delegades amb funcions informatives, assessores o de seguiment en matèries concretes, relacionades amb algun o alguns dels punts del l'Ordre del Dia. La designació dels membres que hauran de constituir la Comissió podrà ser realitzada directament per la Junta General o encomanada a la Junta de Govern sense perjudicar la iniciativa d'aquesta última per nomenar Comissions d'acord amb els articles 4 i 66, apartat 13. CAPÍTOL SEGON A JUNTA DE GOVERN Article 60è. La Junta de Govern es compon d'un Degà, un Vice-Degà, un Secretari i 17 Diputats, entre els quals la Junta de Govern designarà necessàriament els càrrecs de Tresorer, Oïdor de Comptes o Interventor, Bibliotecari o Diputat de Cultura i qualsevol altre que la mateixa Junta decideixi crear per a un millor desenvolupament de les activitats i responsabilitats que li escauen. Article 61è. Podran ser membres de la Junta de Govern els col·legiats exercents i residents a l'àmbit territorial del col·legi que, en ésser proclamats candidats, acreditin una antiguitat mínima i sense Page 15 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat interrupció d'un any i no estiguin inhabilitats. Seran electors tots els col·legiats exercents o no que el dia de la convocatòria de les eleccions per a la Junta de Govern no estiguin inhabilitats. Article 62è. El mandat dels membres de la Junta de Govern serà de 4 anys i podran ser reelegits. La renovació de la Junta de Govern es farà per meitats cada dos anys i no podran coincidir el cessament per acabament del mandat del Degà i el Vice-Degà amb el del Secretari. Qualsevol vacant que es pugui produir abans de l'expiració del mandat es proveirà a la primera elecció que se celebri, però l'elegit ho serà tan sols per a la resta del mandat. Article 63è. 1. Quan, per qualsevol causa, la totalitat o la majoria dels càrrecs de la Junta de Govern quedin vacants, el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya designarà una Junta provisional que, en el termini de trenta dies, convocarà eleccions per a la provisió d'aquests. Aquestes eleccions hauran de celebrar-se dins del termini de trenta dies de la data de la convocatòria. 2. En aquest supòsit, els elegits ocuparan el càrrec tan sols pel termini de temps que restés als qui substitueixen. Article 64è. 1. La Junta de Govern es reunirà un cop al mes excepte en casos justificats, i quantes altres vegades sigui convocada pel Degà, per pròpia iniciativa, o a petició de més d'una quarta part dels membres de la Junta. 2. Perquè pugui adoptar acords vàlidament serà necessària la concurrència de la majoria dels membres de integrin la Junta llevat dels casos de quòrums especials obligatoris. 3. Els acords es prendran per majoria de vots. En cas d'empat decidirà el vot del Degà. 4. Qualsevol col·legiat podrà tenir accés als acords ferms i definitius mitjançant, en el seu cas, petició del corresponent certificat llevat dels que suposin sancions per faltes lleus. 5. La Comissió Permanent de la Junta de Govern es reunirà quan sigui convocada pel Degà per exercir les competències que la Junta de Govern li delegui o les que per raons durgència exigeixin una decisió immediata. La Comissió Permanent estarà composada pel Degà, el Vice-Degà, el Secretari, el Tresorer i lOïdor de Comptes. A més, es convocarà també al Diputat o Diputats responsables de les matèries sobre les que shagi de decidir. Article 65è. 1. L'assistència a les reunions de la Junta de Govern serà obligatòria. 2. La Junta de Govern estimarà com a renúncia al càrrec la falta no justificada a tres sessions consecutives o cinc alternes en el termini d'un any. Page 16 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 66è. Corresponen a la Junta de Govern totes aquelles facultats no atribuïdes especialment a la Junta General, entre elles les següents: a. En relació als col·legiats: 1. Resoldre les sol·licituds d'incorporació al Col·legi. 2. Vetllar per la llibertat i la independència dels col·legiats en el compliment dels seus deures professionals i perquè se'ls doni les consideracions degudes a l'Advocacia. 3. Exigir als col·legiats que es comportin amb la deguda correcció i actuïn amb zel i competència professional corresponents. 4. Perseguir l'intrusisme i denunciar les incompatibilitats. 5. Fixar la quantia dels drets d'incorporació al Col·legi. 6. Establir les quotes ordinàries. Recaptar aquestes i les altres càrregues que hagin de pagar els col·legiats. 7. Establir les normes orientadores dels honoraris professionals. 8. Regular els honoraris dels advocats en els casos establerts en els presents Estatuts i informar sobre aquests als Tribunals quan ho sol·licitin. 9. Convocar les eleccions per proveir els càrrecs de la Junta de Govern. 10. Convocar les Juntes Generals, ordinàries i extraordinàries, fixant l'Ordre del Dia. 11. Exercir la facultat disciplinària. 12. Donar de baixa de la Corporació als col·legiats que deixin de pagar les quotes o càrregues establertes. 13. Crear les comissions de col·legiats que interessin els fins de la Corporació, conferint a aquelles les facultats que estimi procedents. Aquestes comissions seran presidides pel Degà o per un membre de la Junta de Govern. El Vice- President serà elegit en el si de les citades comissions. 14. Aprovar els Reglaments que afectin els serveis i comissions d'ordre intern col·legial i fer complir els del torn d'ofici i assistència al detingut. b. En relació als Tribunals de Justícia i altres organismes polítics i administratius: 1. Defensar, quan ho estimi procedent, els col·legiats en l'exercici de la professió. 2. Representar el Col·legi en els actes oficials. Page 17 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 3. Informar sobre els projectes de disposicions legals sotmesos a la consideració del Col·legi. 4. Exercitar els drets i accions adients contra totes aquelles persones i organismes que entorpeixin el bon funcionament de l'Administració de Justícia. c. En relació als mitjans econòmics del Col·legi: 1. Redactar els pressupostos i rendir comptes anualment. 2. Recaptar, custodiar i administrar els fons del Col·legi. Article 67è. La Junta de Govern podrà emetre dictàmens, evacuar consultes i dictar laudes. Quan percebi honoraris per aquestes actuacions, s'ingressaran a la Caixa de la Corporació. Article 68è. 1. El Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona té el tracte d'Excm. Sr. i la consideració honorífica de President de Sala de l'Audiència Territorial. 2. La resta dels membres de la Junta de Govern tenen el tractament d'Il.lm. Senyor. 3. Els membres de la Junta de Govern utilitzaran en els actes oficials el distintiu del seu càrrec. Article 69è. Correspon al Degà: a. La plena representació del Col·legi d'Advocats de Barcelona, davant de qualsevol entitat, organisme i persona pública o privada. b. Exercir les funcions tüitives, correctives i de vigilància que els Estatuts atribueixin al seu càrrec. c. Presidir les Juntes Generals, les sessions de la Junta de Govern i totes les reunions de les comissions o seccions a les quals assisteixi. Article 70è. El Degà impedirà, sota la seva responsabilitat, la presa de possessió d'un càrrec de la Junta de Govern o la seva permanència en aquesta, a l'advocat en el qual no concorrin els requisits estatutaris. Article 71è. El Vice-Degà exercitarà totes aquelles funcions que li confereixi el Degà i assumirà les d'aquest en el cas d'absència, malaltia, abstenció, recusació o vacant. 1. En absència del Vice-Degà se seguirà l'ordre de substitució de l'article següent. Page 18 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 72è. 1. Els Diputats actuaran com a vocals de la Junta de Govern i desenvoluparan, a més de les funcions previstes en els Estatuts, les que especialment li siguin encomanades per aquella. 2. Sens perjudici del que diu l'article 71, les substitucions dels càrrecs de Degà, Vice-Degà, Secretari, Tresorer, Bibliotecari i Oïdor de Comptes correspondran al Diputat que designi la Junta de Govern. Quedarà exclòs el Diputat que ja actuï com a substitut. Article 73è. El Tresorer recaptarà els fons del Col·legi, pagarà els lliuraments que expedeixi el Degà amb el coneixement de l'Oïdor de Comptes, portarà els llibres i presentarà a la Junta de Govern els comptes i els projectes de pressupost i de liquidació. Article 74è. L'Oïdor de Comptes portarà el control dels cobraments i pagaments, intervindrà en les altres operacions d'ordre econòmic i, juntament amb el Tresorer, formalitzarà els comptes i pressupostos que hagin d'ésser presentats a la Junta de Govern. Article 75è. El Bibliotecari s'ocuparà de la direcció i ordenació de la Biblioteca, de la catalogació de les obres que aquesta conté i proposarà l'adquisició de les que estimi oportunes. Com a diputat de Cultura s'ocuparà de la direcció de la Biblioteca i de recollir els suggeriments de tots els col·legiats quan a l'adquisició de nous llibres i d'adequar de forma permanent la Biblioteca als avenços tècnics, així com a les necessitats actuals dels col·legiats. Article 76è. Són funcions del Secretari: a. Rebre les comunicacions, les sol·licituds i els altres escrits adreçats al Col·legi i disposar-ne la tramitació. b. Lliurar certificacions. c. Portar el registre dels col·legiats. d. Ocupar-se del torn d'ofici i del d'assistència al detingut. e. Formar els expedients personals de tots els col·legiats. f. Redactar les actes de les Juntes Generals i de les reunions de les Juntes de Govern. g. Tenir cura de l'arxiu, portar el llibre-registre de títols i custodiar el segell del Col·legi. h. Publicar anualment les llistes dels col·legiats fent-hi constar l'any d'incorporació al Col·legi i el domicili de cada lletrat. Page 19 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 77è. Els membres de la Junta de Govern, en cessar en llur càrrec, cessaran així mateix en els altres càrrecs que els hagin estat atribuïts en raó d'ésser membre de la Junta de Govern. CAPÍTOL TERCER LES ELECCIONS A CÀRRECS DE LA JUNTA DE GOVERN Article 78è. L'elecció per proveir els càrrecs de la junta de Govern se celebrarà el mes de juny i la presa de possessió dels elegits, que serà pública, tindrà lloc dins dels 15 dies següents al de les eleccions. Article 79è. El tràmit del procés electoral serà el següent: La Junta de Govern redactarà la convocatòria, la qual s'anunciarà com a mínim amb 45 dies d'antelació respecte a la data de la celebració de l'elecció. Article 80è. Les candidatures es podran presentar a la Secretaria del Col·legi del dia de la convocatòria fins que comencin els 30 dies anteriors al de la celebració de les eleccions. Les esmentades candidatures hauran d'ésser per a Degà, per a Vice-Degà, per a Secretari o per a Diputat i es podran presentar individualment o conjuntament en una sola llista, si bé en aquest últim supòsit les llistes seran obertes. En cas de presentar-se a l'elecció per a Degà, Vice-Degà o Diputat un membre de la Junta de Govern, haurà de presentar la dimissió del seu càrrec, prèviament a la convocatòria de les eleccions. Les candidatures hauran d'ésser signades pels candidats, i no s'acceptarà la candidatura d'un mateix col·legiat simultàniament per a més d'un càrrec. L'endemà de la finalització del termini de presentació de candidatures, la Junta de Govern proclamarà candidats aquells que reuneixin els requisits establerts. Tot seguit publicarà en el tauler d'anuncis els noms dels candidats proclamats i els ho comunicarà. L'exclusió haurà d'ésser motivada i es notificarà a l'interessat l'endemà. Contra la resolució d'exclusió d'un candidat es podrà presentar recurs davant la Junta de Govern en el termini de quaranta-vuit hores. La Junta de Govern resoldrà dins d'un termini igual. Quan el nombre de candidats presentats no ultrapassi el de vacants convocades, no caldrà fer eleccions i quedaran designats els presentats. En el supòsit d'haver de proveir alguna o algunes vacants de Diputat per un temps inferior al normal de quatre anys si no hi hagués acord entre els designats, s'escollirà entre ells per sorteig. Article 81è. Els terminis establerts en els tres articles precedents es computaran per dies naturals. Article 82è. Per a la celebració de l'elecció, es constituirà la mesa electoral, integrada pel Degà, com a President, pel Secretari i per un altre membre de la Junta de Govern. El Degà o Secretari Page 20 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat podran ésser substituïts per qualsevol altre membre de la Junta. Cada candidat podrà designar entre els col·legiats un interventor que el representi en les operacions electorals. A la Mesa electoral es trobaran les urnes separades per lletrats exercents i no exercents, que caldrà tancar deixant tan sols una ranura per a la introducció dels vots. Constituïda la Mesa electoral, el President indicarà el començament de la votació i, a l'hora prevista per a finalitzar-la, es tancaran les portes del saló i tan sols podran votar els col·legiats que es trobin dins. A continuació, i prèvia oportuna comprovació, s'introduiran dins les urnes els vots que hagin arribat fins aquell moment per correu certificat amb els requisits establerts. La Junta de Govern determinarà l'horari de l'elecció, que tindrà una durada mínima de deu hores. Les paperetes de votació hauran d'ésser de la mateixa mida i color. Les paperetes seran editades pel Col·legi, sense descartar que els candidats puguin també confeccionar-les amb característiques iguals que les editades per la Junta de Govern. En el lloc de la votació es distribuiran, en quantitat suficient, paperetes amb el nom del candidats en blanc. Article 83è. El votants hauran d'acreditar a la Mesa electoral llur personalitat. La Mesa comprovarà la inclusió del votant en el cens, el President pronunciarà en veu alta el nom i el cognom del votant, indicarà que vota, i tot seguit introduirà la papereta doblegada en l'urna corresponent. Article 84è. L'exercici del dret de vot pels qui tinguin la condició d'electors serà personal, secret, lliure i directe, i no s'admetrà el vot per delegació. 1. Des que es convoquin eleccions per a cobrir càrrecs de la Junta de Govern i fins a deu dies abans de l'elecció, els col·legiats que desitgin emetre el seu vot per correu podran sol·licitar a la Secretaria del Col·legi la certificació que acrediti que estan inclosos en les llistes de col·legiats amb dret a vot. Aquesta sol·licitud s'efectuarà per compareixença personal a la Secretaria, llevat dels col·legiats que acreditin davant la Junta de Govern la impossibilitat d'emetre el vot el dia de les eleccions i dels que figurin inscrits amb domicilis fora de l'àmbit territorial del Col·legi, els quals també podran fer-ho per escrit adreçat al Secretari i tramès per correu certificat, signat personalment, al qual adjuntaran fotocòpia del document nacional d'identitat o del carnet de col·legiat i, si s'escau, les raons i justificació de la impossibilitat de votar personalment el dia de les eleccions. 2. El Secretari del Col·legi lliurarà al sol·licitant la documentació necessària per votar, bé personalment, a l'acte de compareixença, bé al domicili que designi el col·legiat i aquesta tramesa es farà per correu certificat. 3. L'emissió del vot haurà d'efectuar-se de la forma següent: a. Dins d'un sobre en blanc s'introduirà la papereta de votació. b. Aquest sobre s'introduirà en un altre, al qual caldrà incorporar també la certificació de la inclusió de l'elector en el cens i fotocòpia del DNI o del carnet de col·legiat. Page 21 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat c. Aquest segon sobre s'enviarà per correu certificat adreçat al Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb l'aclariment següent: "Per a les eleccions del Col·legi d'Advocats de Barcelona a celebrar el dia (...) ". 4. Tan sols es computaran els vots emesos per correu certificat que compleixin els requisits més amunt establerts i que tinguin entrada a la Secretaria del Col·legi abans de començar l'escrutini. Article 85è. Acabada la votació es procedirà a l'escrutini. Seran declarades nul·les aquelles paperetes que continguin expressions alienes al contingut estricte de la votació o que impossibilitin la perfecta identificació de la voluntat de l'elector. Seran parcialment nul·les les paperetes que, en votar a favor d'un determinat càrrec, ho facin proposant el nom d'una persona que no sigui candidat o que ho sigui per a un altre càrrec i quan es proposi un nombre de candidats per al càrrec, superior al d'elegibles. La papereta serà vàlida respecte al vot per als altres càrrecs que no tingui els defectes esmentats. Seran vàlides les paperetes que votin un nombre inferior al nombre de càrrecs que se sotmeten a l'elecció. Finalitzat l'escrutini, la Presidència anunciarà el resultat i es proclamaran tot seguit electes els candidats que hagin obtingut, per a cada càrrec, el major nombre de vots. A l'elecció per a Diputats, si cal elegir-ne algun o alguns amb mandat de duració inferior al normal de quatre anys, per raó del que preveu l'últim paràgraf de l'art. 62, seran proclamats electes per a aquests càrrecs el candidat o els candidats que hagin obtingut el menor nombre de vots d'entre els electes. En cas d'empat, s'entendrà que és elegit el candidat que hagi obtingut més vots dels col·legiats exercents; si persisteix l'empat, resultarà elegit el que faci més temps que exerceix la professió en el Col·legi de Barcelona. El resultat de l'elecció podrà ésser impugnat en el termini de quinze dies davant del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya. En el termini de cinc dies des de la constitució de la Junta de Govern, s'haurà de comunicar la seva composició al Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, al departament corresponent de la Generalitat i al Consell General de l'Advocacia. TÍTOL IV JURISDICCIÓ DISCIPLINÀRIA Article 86è. Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer, els col·legiats queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes dels presents Estatuts i de les normes legals aplicables. Article 87è. 1. Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar sempre en l'expedient personal del col·legiat objecte de la sanció. Page 22 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 2. Les sancions o correccions disciplinàries que imposi l'Autoritat Judicial a un advocat, es faran constar o no a l'expedient personal d'aquest, a criteri de la Junta de Govern i ateses les circumstàncies del cas. Article 88è. 1. El Col·legi té jurisdicció disciplinària per a sancionar els col·legiats pels actes que realitzin i les omissions en què incorrin en l'exercici o amb motiu de la professió, així com per qualsevol altres actes o omissions que li siguin imputables i siguin contraris al prestigi professional, a l'honorabilitat dels col·legiats o al degut respecte als òrgans corporatius, als companys i, en general, tota infracció de deures professionals o normes ètiques de conducta quan aquests afectin la professió. 2. El Col·legi exercitarà la jurisdicció disciplinària, per mediació de la Junta de Govern. 3. Si l'acció disciplinària s'exercita envers algun component de la Junta de Govern, el Consell del Col·legis d'Advocats de Catalunya coneixerà l'expedient. També coneixerà l'expedient el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya en els casos que preveu l'article 93 d) i 94 b) si els actes fan referència a membres de la Junta de Govern. Article 89è. 1. Les sancions sempre hauran d'ésser acordades per la Junta de Govern, prèvia formació d'expedient, en el qual s'haurà de concedir a l'inculpat el tràmit d'audiència, la facultat d'aportar proves i la de defensar-se ell mateix o mitjançant un altre col·legiat. La resolució final de l'expedient haurà de ser motivada. 2. Per a la tramitació de l'expedient la Junta de Govern delegarà un instructor o bé l'òrgan a qui, amb caràcter permanent, siguin delegades aquestes facultats. En aquest últim cas, l'òrgan delegat nomenarà l'instructor. 3. Les faltes lleus podran ser sancionades per la Junta de Govern sense necessitat de previ expedient, però amb audiència o descàrrec de l'inculpat. Article 90è. 1. El procediment s'iniciarà d'ofici o com a conseqüència de denúncia o comunicació. No es consideraran denúncies els escrits anònims. 2. L'òrgan competent per a iniciar l'expedient disciplinari podrà acordar la instrucció de diligències prèvies abans de disposar l'inici de l'expedient disciplinari. 3. Si les diligències prèvies s'eleven a expedient disciplinari, s'entendrà com a data de l'inici d'aquest la de l'acord d'incoació de les diligències. 4. Els acords d'arxivar un expedient disciplinari seran motivats. Page 23 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 5. La Junta podrà aprovar, i en seu cas modificar, un Reglament regulador de la tramitació dels expedients disciplinaris, així com de les diligències prèvies. Supletòriament, se seguiran les normes del procediment administratiu. Article 91è. 1. Els acords de suspensió per més de sis mesos o expulsió hauran d'ésser presos per la Junta de Govern, exclusivament, mitjançant votació secreta per boles i amb la conformitat de les dues terceres parts dels membres integrants d'aquella. 2. A aquesta sessió tots els components de la Junta hauran de concórrer-hi, llevat de causa justificada. 3. El qui, sense causa justificada, no hi concorregués deixarà de formar part de l'òrgan rector del Col·legi. Article 92è. Les faltes que comporten sanció disciplinària queden classificades en molt greus, greus i lleus. Article 93è. Són faltes molt greus: a. L'exercici de l'advocacia en els casos legalment incompatibles. b. La prestació de serveis professionals, amb incompliment dels requisits especificats en l'article 21. c. Els actes i les omissions que constitueixin ofensa greu a la dignitat de la professió o a les regles ètiques que la governin. d. L'atemptat a la dignitat i l'honor de les persones que integrin la Junta de Govern quan actuïn en l'exercici de les seves funcions, i contra qualsevol company amb motiu de l'exercici professional. e. La comissió de delictes en qualsevol grau de participació, com a conseqüència de l'exercici de la professió. f. La realització d'activitats, la constitució d'associacions o la participació en aquestes quan tinguin com a finalitat o realitzin funcions que siguin pròpies dels Col·legis o que en qualsevol forma els interfereixin. g. La reiteració en falta greu. h. L'intrusisme professional i el fet d'encobrir-lo. i. Les infraccions que es tipifiquin com a molt greus al Reglament de Publicitat j. Qualsevol altra que en els presents Estatuts tingui la qualificació de falta molt greu. Page 24 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 94è. Són faltes greus: a. L'incompliment greu de normes estatutàries o dels acords adoptats pel Col·legi, a no ser que constitueixi falta molt greu. b. La falta de respecte, per acció o omissió, als components de la Junta de Govern quan actuïn en l'exercici de les seves funcions. c. Els actes de desconsideració manifesta envers els companys en l'exercici de l'activitat professional. d. La competència deslleial. e. Els actes i les omissions esmentats en els apartats a), b), c) i e) de l'article anterior quan no tinguin entitat suficient per a ésser considerats com a molt greus. f. Les infraccions que es tipifiquin com a greus al Reglament de Publicitat. Article 95è. Són faltes lleus: a. La negligència en el compliment de les normes estatutàries. b. Les infraccions dels deures de la professió. c. Els actes enumerats en l'article anterior, quan no tinguin entitat suficient per a ésser considerats com a greus. d. Les infraccions que es tipifiquin com a lleus al Reglament de Publicitat. Article 96è. Les sancions que poden imposar-se són: 1. Per faltes molt greus: a. Per les dels apartats de l'article 93 llevat de l'a), suspensió en l'exercici professional per un període de 3 mesos a 2 anys. b. Per les de l'apartat a) de l'article 93, expulsió del Col·legi. 2. Per faltes greus: a. Suspensió de l'exercici de la professió per un termini no superior a tres mesos. 3. Per faltes lleus: a. Apercebiment per escrit. b. Reprensió privada. Page 25 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Article 97è. La reiteració o la gravetat en la comissió de les faltes molt greus, expressades en l'article 93, apartats c) i e), podrà sancionar-se amb la suspensió de 2 anys i un dia a 5 anys o, fins i tot, amb l'expulsió. Article 98è. La Junta de Govern remetrà al Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya i al Consell General de l'Advocacia, un testimoni dels acords de condemna en els expedients sobre la responsabilitat disciplinària dels advocats, per faltes greus o molt greus. Article 99è. 1. Les sancions comportaran l'efecte corresponent a cada correcció; la seva imposició serà notificada per la Secretaria i es podrà recórrer en contra en la forma i amb els efectes previstos en l'article 103. 2. Es donarà publicitat a les sancions fermes, llevat de les imposades per faltes lleus. Article 100è. 1. Les faltes determinants de sanció disciplinària corporativa prescriuran, si són lleus, als tres mesos; si són greus, als dos anys, i si són molt greus, als quatre anys dels fets que les hagin motivat. 2. La prescripció s'interromprà per l'inici del procediment disciplinari o de les diligències prèvies a què hagi donat lloc al fet, i per la durada de tot el període de tramitació de l'expedient i de les pròrrogues que vàlidament s'acordin. 3. No correrà el termini de prescripció durant el temps en què la tramitació de l'expedient quedi en suspens per existir causa penal pendent sobre els mateixos fets. 4. Amb la salvetat que s'expressen en els paràgrafs anteriors, la paralització dels procediments per un termini superior als sis mesos, no imputable a l'expedientat, farà córrer de nou el termini interromput. Article 101è. 1. Els sancionats podran demanar ser rehabilitats, amb la consegüent cancel·lació de la nota del seu expedient personal, en els següents terminis, comptats des del compliment de la sanció. a. Si la falta és lleu, sis mesos. b. Si greu, dos anys. c. Si molt greu, tres anys. d. Si ha comportat expulsió, cinc anys. Page 26 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat 2. La rehabilitació se sol·licitarà de la Junta de Govern, que la resoldrà. En el cas d'expulsió, el sancionat haurà d'aportar proves suficients sobre la rectificació de la seva conducta, les quals seran apreciades ponderadament per la Junta de Govern. 3. Concedida la rehabilitació, el rehabilitat podrà sol·licitar la incorporació al Col·legi. 4. La Junta de Govern remetrà al Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya i al Consell General de l'Advocacia Espanyola un testimoni de les resolucions de rehabilitació. TÍTOL V DEL RÈGIM JURÍDIC DELS ACTES COL·LEGIALS I DE LA SEVA IMPUGNACIÓ. Article 102è. Els acords de la Junta General i els de la Junta de Govern seran immediatament executius, llevat que la mateixa Junta prengui acord motivat en contra. Article 103è. 1. Els acords de la Junta de Govern podran ésser objecte de recurs d'alçada dels col·legiats, davant del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, dins del termini d'un mes a comptar del dia següent de l'adopció a la notificació de l'acord. 2. El recurs es presentarà davant de la Junta de Govern, que l'elevarà, amb els seus antecedents i l'informe que procedeixi, al Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, en el termini de quinze dies següents a la data de presentació. 3. El recorrent podrà sol·licitar de la Junta de Govern, en el moment de presentar el recurs d'alçada, la suspensió de l'acord recorregut, i aquella podrà acordar-la discrecionalment. Article 104è. 1. Els acords de les Juntes Generals podran ésser recorreguts en alçada davant del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya, tant per la Junta de Govern com pels col·legiats, en el termini d'un mes des de l'adopció de l'acord. 2. Si la Junta de Govern estimés que dir acord és greument perjudicial per als interessos del Col·legi o contrari a l'ordenament jurídic, podrà, en el moment de formular el recurs previst en al paràgraf anterior, suspendre'n immediatament l'execució. Article 105è. La resolució del recurs d'alçada esgotarà la via corporativa, i es podrà recórrer davant la jurisdicció contenciosa-administrativa. Page 27 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat TÍTOL VI DEL RÈGIM ECONÒMIC CAPÍTOL PRIMER CLASSES DE RECURSOS Article 106è. Constitueixen recursos ordinaris del Col·legi: a. Els interessos, rendes, pensions i valors de tota classe que produeixin els béns o drets que integren el patrimoni del Col·legi. b. Els drets d'incorporació al Col·legi. c. Els drets que es percebin per informes lliurats per la Junta en les regulacions d'honoraris, tant judicials com extrajudicials, i pels dictàmens o resolucions que sobre honoraris sol·licitin els col·legiats. d. Els drets per validació de procura, acceptació de defensa de causes criminals, intervenció professional en assumptes on no hi hagués validació de procura i en jurisdiccions on no sigui preceptiva la intervenció de procuradors. e. L'import de les quotes ordinàries i pòlisses col·legials, en els termes i quanties que es determinin en cada cas, que obligarà tots els col·legiats sense perjudici que es puguin acordar exempcions i moderacions en determinades circumstàncies. f. Els honoraris corresponents a laudes, informes o dictàmens extrajudicials o judicials que demanin al Col·legi d'Advocats els Tribunals de justícia, a instància de la part que ho sol·liciti. Aquests honoraris els fixarà discrecionalment la Junta de Govern, que podrà acordar també exempcions totals o parcials. g. Els drets per l'expedició de certificacions i visats. h. La participació que al Col·legi li correspongui en les vendes de pòlisses substitutives de paper professional de la Mutualitat General de Previsió de l'ADVOCACIA: i. Els drets dintervenció professional no inclosos a lapartat d), que satisfacin els col·legiats. j. Qualsevol altre concepte que legalment procedeixi. Article 107è. Constituiran els recursos extraordinaris del Col·legi: a. Les subvencions o donatius que li atorguin l'Estat, les Corporacions oficials, les entitats o els particulars. b. Els béns mobles o immobles de tota classe que per herència o per altre títol augmentin el patrimoni del Col·legi. Page 28 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat c. Les quantitats que per qualsevol concepte correspongui percebre al Col·legi quan administri, en compliment d'algun encàrrec temporal o perpetu, cultural o benèfic, determinats béns o rendes. Article 108è. La quantia de les quotes percebudes periòdicament serà fixada per la Junta de Govern, i les de caràcter extraordinari -incloses les derrames- han d'ésser aprovades per la Junta General. CAPÍTOL SEGON DE LA INVERSIÓ, ADMINISTRACIÓ I CUSTÒDIA Article 109è. 1. El patrimoni col·legial serà invertit, administrat i custodiat per la Junta de Govern. 2. El Degà exercitarà les funcions d'ordenador de pagaments i les ordres seran executades pel Tresorer i intervingudes per l'Oïdor de Comptes. 3. Correspondrà al Tresorer l'administració i cobrament dels ingressos col·legials. 4. La Junta de Govern disposarà la forma en què caldrà portar la comptabilitat del Col·legi. Article 110è. 1. Els col·legiats, en nombre superior als dos-cents, podran formular peticions concretes i precises sobre qualsevol dada relativa a l'exercici econòmic. 2. Els comptes de cada exercici podran ser examinats pels col·legiats en el període comprès entre la convocatòria i quaranta-vuit hores abans de l'assenyalada per a la celebració de la Junta General ordinària corresponent TITOL VII DELS EMPLEATS DEL COL·LEGI Article 111è. La Junta de Govern designarà els empleats administratius, auxiliars i subalterns necessaris per a la bona marxa de la Corporació. Aquest personal gaudirà dels drets i deures que s'estableixin en la legislació vigent. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 1ª Malgrat el que estableix l'article 14.1 dels Estatuts, podran continuar utilitzant la denominació d'advocat aquells col·legiats que no exerceixin la professió, incorporats al Col·legi amb Page 29 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat anterioritat al dia 2 de setembre de 1982, data de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat de l'Estatut General de l'Advocacia. 2ª A les properes eleccions de l'any 1989 i per tal d'aplicar progressivament el nou termini del mandat, el sistema de renovació biennal, per meitats i l'assignació de càrrecs de la Junta de Govern, es procedirà de la forma següent: 1. Cessaran, d'acord amb el que s'ha previst i per acabament del seu mandat, el Degà, Diputat 1r., Diputat 4t., Diputat 8è. i Oïdor de Comptes. 2. S'elegirà el Degà, el Vice-Degà i 8 Diputats, inclosa l'actual vacant de Diputat, el mandat de tots els quals serà de quatre anys. 3. Els actuals càrrecs de Secretari, Diputat 2on. 5è. 10è. i 11è. i Bibliotecari, que finalitzaran el seu mandat a l'any 1990, el prorrogaran un any més i cessaran l'any 1991, en produir-se la primera renovació, per meitat, de la junta. 4. L'any 1991 s'elegiran el Secretari i 9 Diputats, tots ells amb el mandat de 4 anys. 5. Els membres de la Junta elegits abans de l'any 1989 i pel temps que els resti del mandat, mantindran els càrrecs per als quals varen ésser elegits. 3ª Mentre el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya o el propi col·legi no aprovi un reglament de procediment en matèria de tramitació de diligències prèvies i expedients disciplinaris, continuarà aplicant-se el que en el mes de març de l'any 1970 va aprovar el Consell general de l'Advocacia Espanyola. DISPOSICIÓ GENERAL Queden derogats els Estatuts aprovats en sessió de Junta de Govern d'aquesta Corporació del dia 18 de setembre de 1947. Page 30 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Sentència de 3 d'abril de 1990 RESOLUCIÓ: SENTÈNCIA DE 3 D'ABRIL DE 1990 JURISDICCIÓ: CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA (TRIBUNAL SUPREM, Sala 3a, Secció 6a) TEXT: Ante la Sala Jurisdiccional de la Audiencia Territorial de Bilbao se ha seguido el recurso número 298 de 1985, promovido por don José Emilio R. M. y en el que ha sido parte demandada el Consejo General de la Abogacía Española y coadyuvante el Ilustre Colegio de Abogados del Señorío de Vizcaya, sobre imposición de sanciones. La citada Sala en Sentencia de 12 de mayo de 1986, lo desestima, confirmando los actos impugnados. Promovido recurso de apelación por don José Emilio R. M., el T. S., lo desestima, confirmando la sentencia apelada. FUNDAMENTOS DE DERECHO PRIMERO.-Las cuestiones suscitadas en estos autos, que afectan a varios expedientes disciplinarios seguidos al ahora apelante, pueden ante todo agruparse en dos campos distintos: A) Las que se refieren al expediente 32-1983 incoado como consecuencia de las expresiones vertidas en un escrito forense y B) Las que nacen de los expedientes relativos a la obtención de la venia prevista en el art. 33 del Estatuto General de la Abogacía aprobado por Real Decreto 2090-1982, de 24 de julio. SEGUNDO.-La sanción impuesta al apelante como consecuencia del escrito forense de 22 de abril de 1983 plantea ante todo la cuestión del non bis in idem. Reiteradamente ha venido poniendo de relieve el Tribunal Constitucional que el non bis in idem es un principio general del Derecho que ha de estimarse recogido en nuestra Constitución en razón de su íntima conexión con el principio de legalidad y tipicidad -Sentencias 2-1981, de 30 de enero, 77-1983, de 3 de octubre 159-1985, de 27 de noviembre, 66 y 94-1986, de 23 de mayo y 8 de julio, etc.- pero esta doctrina general puede encontrar salvedad en los supuestos de supremacía especial. Ciertamente esta salvedad merecería algunas precisiones pero no son ahora necesarias dado que, independientemente de lo que pudiera derivar del inciso final del art. 448 de la Ley Orgánica del Poder Judicial -aplicable aquí en cuanto tenga de más favorable-, dictada ya sentencia absolutoria en el proceso penal n.° 65-1986, procedente del Juzgado de Instrucción n.° 5 de Bilbao al que se acumuló el originado por el escrito en cuestión, sentencia aquella que ya ha ganado firmeza, la sanción impuesta por el Colegio vizcaíno no vulnera las exigencias del mencionado principio. TERCERO.-Siguiendo en el terreno del expediente 32-1983, será de señalar que la potestad disciplinaria en el ámbito de la Abogacía ha sido tradicionalmente atribuida en nuestro ordenamiento jurídico a los órganos jurisdiccionales y a los Colegios de Abogados, lo que plantea un problema de deslinde de competencias, dada la posibilidad de que una conducta resulta subsumible tanto en los tipos trazados por el Estatuto General de la Abogacía como en los previstos en las leyes procesales y Ley orgánica del Poder Judicial. Page 31 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat Importa ante todo recordar que desde el punto de vista Jurisdiccional tal potestad es un simple instrumento para hacer posible que el proceso cumpla su función en tanto que en el ámbito colegial las sanciones operan con la finalidad más general de contribuir al mantenimiento de un cierto nivel ético en los profesionales: A) De estas ideas deriva ya un primer criterio delimitador: con carácter general la potestad disciplinaria corresponde a los Colegios -art. 5.°.i) de la Ley de 2?1974, de 13 de febrero- pero cuando la infracción se comete en el curso de un proceso aquella potestad resultará ser de titularidad jurisdiccional. En esta última línea, ya antes de la Ley orgánica -art. 451.1-, la Ley de Enjuiciamiento Civil había establecido la competencia de los órganos jurisdiccionales para la corrección de las infracciones producidas en el curso de un proceso -art. 446 y en relación con el mismo, art. 258 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal-. B) El criterio que acaba de señalarse ha de ser matizado: a) dado que la potestad disciplinaria de los órganos jurisdiccionales en el terreno que se examina aspira meramente a garantizar el buen desarrollo del proceso hay que entender que las infracciones a sancionar por los jueces son de tono menor, lo que queda bien claro en la expresa dicción del art. 446 de la Ley de Enjuiciamiento Civil -se hubiesen propasado en la defensa oral-; b) justamente por ello las sanciones que pueden imponer los órganos jurisdiccionales tienen menor entidad que las que resultan viables a los Colegios: en este sentido resulta bien expresiva la comparación del texto del art. 109 del Estatuto General de 1a Abogacía con el del 449 de la Ley de Enjuiciamiento Civil y sobre todo, hoy, con el del art. 450.1 de la Ley Orgánica. Así las cosas, ha de entenderse que aunque la regla general, en el campo de las actuaciones procesales, es la competencia judicial, cuando la infracción transciende del campo puramente procesal para afectar a niveles éticos de índole más general la competencia para la sanción deberá corresponder al Colegio aunque la infracción se haya cometido en el curso de un proceso. Desde otro punto de vista, el Derecho Administrativo sancionador se caracteriza por la flexibilidad con que lleva a cabo la tipificación de las infracciones y el señalamiento de las sanciones correspondientes, especialmente en el ámbito de la supremacía especial -Sentencia del Tribunal Constitucional 219-89, de 21 de diciembre. Esta flexibilidad no implica en modo alguno discrecionalidad. El carácter reglado de la potestad sancionadora -art. 25.1 de la Constitución- impide que la Administración pueda tener libertad para elegir soluciones distintas pero igualmente justas -indiferentes jurídicamente-: no cabe pensar que dos sanciones diferentes puedan ser igualmente justas. La jurisprudencia de esta Sala -viene insistiendo en este punto -así, Sentencia de 23 de enero de 1989 -poniendo de relieve que el principio de la proporcionalidad o, dicho de otra manera, los principios penales de individualización de la sanción para adaptarla a la gravedad del hecho y a la personalidad del autor, hacen de la determinación de la sanción una actividad reglada. Y el Derecho Administrativo sancionador conoce supuestos -y de ello es buena muestra la propia Ley Orgánica- en los que una infracción, según sus características, pueda dar lugar a sanciones de mayor o menor entidad y de competencia diferente según cual sea su gravedad. En definitiva y dentro de las posibilidades que se aprecian -desde el delito hasta la infracción menor a sancionar por los órganos jurisdiccionales, pasando por la figura de las infracciones de competencia colegial-, va de suyo, puesto que se trata de infracciones cometidas en el curso de un proceso que serán conocidas ante todo por el órgano jurisdiccional ante el que se desarrolla Page 32 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat aquél, que decidirá, en atención a las características del caso, en cuál de los supuestos mencionados son subsumibles los hechos. En estos autos, los términos del escrito de 22 de abril de 1983, por un lado, no alteraban el desarrollo ordinario del proceso y por otro, aun sin ser constitutivos de delito -hay sentencia absolutoria-, afectaban muy gravemente a los deberes profesionales del Abogado -art. 48 del Estatuto-, lo que justificaba, en primer lugar la decisión de la Sala de remitir testimonio del escrito al Colegio, y, en último término, la competencia de éste para imponer la sanción impugnada. CUARTO.- Finalmente y también en relación con el expediente 32-83 será de añadir: A) ciertamente el procedimiento sancionador debe brindar en su seno y sin necesidad de llegar a la vía jurisdiccional plenas posibilidades de defensa que, en su caso, hagan innecesaria aquélla. Así lo viene poniendo de relieve la jurisprudencia tanto del Tribunal Constitucional -así, Sentencia 29-1989, de 6 de febrero- como la del Tribunal Supremo -en este sentido Sentencia de 20 de diciembre de 1989 aplicando los principios penales al campo de la potestad sancionadora de la Administración. En el supuesto litigioso, resulta del expediente administrativo -folio 69- que se formuló propuesta de resolución en la que con relato de los hechos e invocación de 1a norma aplicable se indicaba como sanción a imponer la de dos años de suspensión del ejercicio profesional, propuesta esta que fue conocida por el hoy apelante que formuló al respecto las alegaciones que entendió procedentes -folios 71 y siguientes y también 44 y siguientes. Y con ello esta Sala entiende que hubo pleno conocimiento en la vía administrativa de la acusación formulada, lo que excluye la figura de la indefensión. B) La acumulación de expedientes disciplinarios es una medida legalmente posible -art. 73 de la Ley de Procedimiento Administrativo- e incluso deseable pues la necesidad de individualizar la sanción, antes destacada, queda facilitada con el mejor conocimiento de la personalidad del expedientado: no se olvide el sentido fundamentalmente ético que tiene la potestad disciplinaria que ahora se examina y que aspira a lograr en este campo de la supremacía especial un determinado nivel de dignidad profesional en el ejercicio de la abogacía. En último término tal acumulación no originó indefensión alguna. QUINTO.-Para el estudio de los demás expedientes disciplinarios importa recordar que como reiteradamente ha puesto de relieve el Tribunal Constitucional -así, Sentencia 47-1987, de 22 de abril- el derecho a un proceso justo incluye dentro de sí el derecho a la defensa letrada -art. 24 de la Constitución- no sólo en el proceso penal sino en toda clase de juicios. En este sentido ha de destacarse que la relación del cliente con su Abogado está basada en la confianza de suerte que desaparecida ésta debe cesar dicha relación sin que resulte admisible que posibles dificultades económicas impidan cambiar de letrado por la necesidad de pagar sus honorarios al anterior antes de que el nuevo Abogado asuma la defensa. No siempre el juego de los plazos admite dilaciones y no resultaría razonable vincular al cliente con su primitivo letrado de suerte que éste continuara con la defensa de quien había perdido la confianza en él. Lo expuesto no significa sin más una inconstitucionalidad de la regulación contenida en el art. 33 del Estatuto General de la Abogacía que puede ser acomodada a la Constitución en los siguientes Términos A) En cuanto a su párrafo primero será de indicar que la venta no implica el otorgamiento de Page 33 MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - www.icab.cat una licencia o permiso del letrado anterior: el nuevo Abogado se dirige a su predecesor para que éste, ante todo, conozca la decisión del cliente y, en lo que ahora importa, pueda comunicar al letrado entrante sus honorarios a fin de que éste, "como regla de consideración", lleve a cabo las gestiones adecuadas para su pago. B) En ningún caso las dificultades económicas para el pago de los honorarios podrán dar lugar a indefensión o a mantenimiento de la actuación de un Abogado en el que su cliente ha perdido la confianza. En este sentido ha de interpretarse el párrafo -último del art. 33.1 del Estatuto. C) Finalmente ha de entenderse posible, siempre que las circunstancias lo impongan, que el nuevo letrado se haga cargo del asunto sin venia o autorización del Decano, dando cuenta a éste y al primitivo Abogado de lo ocurrido lo antes posible. Es una manifestación más de la virtualidad de las circunstancias excepcionales para alterar las reglas ordinarias de procedimiento. SEXTO.-Ya más concretamente será de señalar: A) Expediente 18-83: la minuta del letrado anterior contenía honorarios derivados precisamente del Sumario 286-81 del Juzgado de Instrucción número tres de Bilbao -folio 12 del expediente-, siendo deber del hoy apelante cerciorarse de la realidad de su pago, como en definitiva viene a reconocer en su escrito del folio 23. Y no se, aprecian en el caso circunstancias especiales que pudieran determinar la aplicabilidad de los criterios del apartado B) del fundamento anterior. B) Expediente 24-83: la urgencia de la actuación encomendada al letrado hoy apelante justificaría que se prescindiera de los cauces formales mencionados en los apartados A) y B) del anterior fundamento, pero aun así hubiera sido necesario proceder inmediatamente en los términos señalados en el apartado C) del mismo fundamento; siendo de añadir que la venia tiene aspectos que sobrepasan la cuestión económica del pago de los honorarios. C) Expediente 56-83: la urgencia de la diligencia de careo justificaría que la venia se produjera por la vía del cauce C) del fundamento anterior, pero suspendida la práctica de aquélla, nada impedía el seguimiento de los cauces ordinarios -folios 80 y 90 del expediente-. Siendo de añadir en cuanto a las fechas y contenido de los folios 109 y siguientes del expediente que aunque en los mismos puedan aparecer errores no se aprecia que éstos hayan originado indefensión ni resulta de ellos la procedencia de expedición del testimonio de particulares solicitado, independientemente de que el letrado aquí apelante pueda ejercitar las acciones que estime adecuadas. En último término y en la línea de lo indicado en el apartado A) del fundamento cuarto de esta sentencia ninguna indefensión se aprecia en estos tres expedientes. SEPTIMO.-Procedente será por consecuencia la desestimación del recurso de apelación, sin que en aplicación de los criterios establecidos en el art.-131.1 de la Ley jurisdiccional se aprecie base para formular una expresa imposición de costas